“El doctor Josep Estalella, igual que en Manuel Ainaud o l’Artur Martorell, creien que el que cal a l’educació, per sobre de programes i metodologies, és sobretot Mestres!
És a dir, pedagogs que no només dominin la seva matèria, sinó que sobretot la facin arribar al seu alumnat de manera activa. Persones vocacionals, generoses de lliurament.
Però cap realitat escolar pot excel•lir si al darrera no hi ha el compromís ferm d’una família que ho recolzi plenament.
Moltes felicitats a tota la Comunitat Educativa de l’Institut Escola Les Vinyes per creure i fer realitat que el bon ensenyament és possible i fer-ho amb tanta dignitat.
Salvador Domènech”
Aquesta dedicatòria ens la va fer arribar fa uns dies l’historiador i pedagog Salvador Domènech, coneixedor de la problemàtica que ha sofert l’Institut-Escola Les Vinyes. Domènech ha dedicat gran part de la seva bibliografia i el gruix de la seva recerca històrica a recuperar la memòria de la gran tasca educativa que es va dur a terme a Catalunya (especialment a Barcelona) des de principis del segle XX amb el naixement dels Institut-Escola i que, malauradament, es va veure truncada amb la Guerra Civil.
Actualment, els Institut-Escola han recobrat la seva presència al panorama educatiu català, potser tímidament en quant a nombre, però amb força i voluntat efectiva de recuperar el projecte educatiu d’antany tot recolzant-se en els mitjans tecnològics actuals.
I, en aquest sentit, ens agradaria recuperar la cita que en Josep Xavier Hernández i Moreno, en aquell moment Conseller d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, va incloure al prefaci que signà pel llibre del Salvador Domènech “L’Institut-Escola de la Generalitat i el Doctor Josep Estalella”. Hernández va citar les paraules del Doctor en ciències Josep Estalella, director i ànima de l’Institut-Escola de la Generalitat:
“Potser tota la pedagogia es podria reduir a aquesta fórmula: incrementar la sensibilitat de l’infant, sensibilitat física, sensibilitat intel·lectual, sensibilitat estètica, sensibilitat moral…Jugar i treballar. Jugar i treballar amb tota l’ànima, amb el màxim d’esforç, com si en això hi anés la vida…
Cal sempre procedir posant tota la vida en la tasca: treballem, a l’hora del treball, amb tota l’energia; juguem, a l’hora de jugar, amb tota l’efusió; descansem plenament a l’hora del lleure. I sobretot evitem esmorteir el foc que s’ha pogut encendre en l’esperit de l’alumne”